* L'article al Web es pot llegir aquí: De la narrativa a l'assaig
D’entre la selva de llibres que
tenim per llegir, és molt difícil triar, però recomanaré una mica de narrativa
per gaudir de les històries i una mica d’assaig per pensar sobre els nostres
temps, que mai no està de més:
Heu llegit la saga d’Elena
Ferrante “Dues amigues”? L’autora italiana, sigui traduïda al català o al
castellà us apassionarà… Els camins de dues dones que es creuen i es descreuen
des de la infància fins a la maduresa estan plens d’interès i emocions: no
podreu parar de llegir des que comenceu.
Als llibres de Ferrante hi ha
autenticitat. Podrem copsar la complexitat del destí de dues vides, amb els
seus sotracs, els seus dubtes, les seves contradiccions, les ambicions i els
amors i com es van reorientant al llarg de les diverses edats.
Heu llegit algun llibre de la Tina
Vallès? La nostra autora premianenca (mig barcelonina) més guardonada (Premi
Anagrama de Narrativa 2017) val la pena ser llegida. Recomano especialment el
recull de relats “El parèntesi més llarg” (2013), un conjunt de relats
sorprenents en relació a la vida quotidiana, com una dona a punt de parir o una
urgència per depilar-se a punt d’una cita romàntica. La Tina Vallès té un ull
ple d’humor i poesia que us encisarà. També recomano molt “La memòria de
l’arbre”, un relat sobre la relació entre un net i un avi que es llegeix amb
facilitat i delícia alhora.
Pel que fa a l’assaig, us vull
parlar de dos autors que al meu entendre reflecteixen el tipus d’assaig avui en
dia és més necessari, i de lectura accessible i fructífera:
La Marina Garcés és una filòsofa
que viu a cavall entre Saragossa i Barcelona i té un plantejament de
l’actualitat ple d’energia combativa i alhora de clarividència. “Nova
il·lustració radical” (2017) és un petit llibre que convida a combatre els
tòpics derrotistes de la cultura actual i confiar en un nou humanisme on els
ciutadans siguin presències actives i amb veu pròpia, que desconfiïn de les
idees que ens venen massa donades. Ara acaba de publicar “Ciutat princesa” (2018),
que tampoc té desperdici.
Joan Garcia del Muro: filòsof lleidatà i professor a la URL i l’IOC, combina el seu rigor en analitzar l’actualitat filosòfica i cultural amb la seva capacitat didàctica i divulgativa. No tenen pèrdua “Com ens enganyem” (2007) -que posa en dubte la manera con se’ns informa a l’actualitat- i “Soldats del no-res” (2017) -que ataca els prejudicis regnants en torn a la Yihad-. Molt aviat es publica “Good-bye veritat” (Ed. Pagès), un apassionant assaig sobre el cul-de-sac on ha arribat el concepte de veritat a la filosofia i al món actual i les terribles implicacions ètiques que això pot tenir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario